Vangelis - Soil festivities (1984)

 Dins l'àmplia i sucosa discografia del Vangelis, el Soil festivities roman com un dels treballs més subtils i desproveïts de la grandiositat i ampul·lositat d'àlbums com Mask o 1492. El motiu no és altre que el haver volgut posar banda sonora a la part de la natura menys òbvia, menys visible: la dels microorganismes. Així, musicalment, Vangelis estructura les seves peces al voltant de sons molt subtils i mínims, quasi imperceptibles, però que, amb les seves cadències i repeticions, acaben per fer-se molt presents.

Bastit sobre 5 moviments, tan sols el tercer sembla evocar processos naturals més grandiloqüents i espectaculars, com tempestes i pluges. Però és tan sols un trencament al bell mig dels altres quatre moviments, molt més dolços i quasi coreogràfics d'una vida mínima però extremadament necessària per a les nostres vides humanes.

Comparat amb altres treballs seus, Vangelis aporta aquí no només subtilesa, sinó de la mateixa manera un toc intimista que el fa, en realitat, extremadament accessible per al gran públic. Potser no seria la millor porta d'entrada al músic grec, donat que el que probablement el defineix sigui, sens dubte, les seves sonoritats més grandioses i extremes, però és segur que qualsevol neòfit podria entrar a Vangelis per aquest àlbum i quedar-ne força encisat.