I com sol succeir amb carreres tan llargues, les diverses companyies per les quals han anat circulant s'han encarregat d'anar editant recopilatoris de grans èxits. Cada companyia, esclar, els publicava incloent els temes que tenia, i deixant així fora, sovint, altres grans peces que també havien estat molt populars dins del seu catàleg. Aquí no hi ha, per exemple, Flowers on the wall, probablement el seu més gran èxit. Però sí hi són Elizabeth (un homenatge a la Taylor de qui, comprensiblement, estaven completament enamorats), Atlanta Blue o More Than a Name on the Wall. I el disc demostra, tal com ha de fer un bon recopilatori, les habilitats d'una banda que, provenint (i sovint retornant) del gospel, juguen amb les veus per explicar històries d'amor i desamor, sense carregar les tintes, sense ferir ningú, deixant que les harmonies et transportin a barbacoes de Diumenge amb els veïns, mantells de quadres i molta llimonada.
Perquè cada disc mereix una atenció especial, un blog de ressenyes i crítiques de discs del passat, del present i del futur.
05 de juliol 2025
The Statler brothers - The Statlers greatest hits (1988)
Els "germans" (no, no hi ha parentesc entre ells) Statler (i no, el nom no és el cognom de cap d'ells, si no el nom d'una marca de mocadors de l'època, com si aquí una banda es digués "Els germans Kleenex", igual), van fer fortuna en els seus més de 50 anys de carrera, convertint-se en un dels grups d'harmonies vocals més populars de l'univers country. Alguns dels seus discs i temes van assolir gran popularitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada