Vàries tradicionals com Tamp' em up solid o el Jesus on the mainline s'encadenen amb peces més modernes com el It's all over now dels Womack, i el Fool for a cigarrette ("Feelin' good, feelin' good. / All the money in the world / spent on feelin' good") que obre la segona galta es presenta com un dels punts àlgids, però en dura competició amb If walls could talk o Mexican divorce. Amb una banda competent i rigorosa, amb una empenta nova i amb ganes de fer arqueologia musical, Cooder entrega un altre fascicle de la seva enciclopèdia de música americana, una d'aquelles que no només fa bonic a les prestatgeries sinó que demana que es llegeixi i rellegeixi un cop i un altre de tan fascinants i riques com són.
Perquè cada disc mereix una atenció especial, un blog de ressenyes i crítiques de discs del passat, del present i del futur.
26 de juliol 2025
Ry Cooder - Paradise and lunch (1974)
El revisionisme de Cooder ha acabat aplegant un catàleg de cançons americanes de totes les èpoques i estils, tots ells passats pels sedàs de la seva guitarra. En aquest Paradise and lunch, el seu quart àlbum, tot just abans que comencés a convertir-se en compositor de bandes sonores mítiques com Paris, Texas, Crossroads o Geronimo, recull un bon grapat de peces diverses que, curiosament o no, acaben sonant coherentment unes al costat de les altres, perquè l'habilitat de Cooder no és només la de recollir sinó la de insuflar-les-hi nova vida, com si fos un amplificador musical. I quina nova vida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada