Eric Serra - Le grand bleu (1988)

És fascinant com el Serra, amb l'ajut de quatre teclats (i alguns col·legues que apareixen de tant en tant amb un piano, un saxo o posant-hi la veu al damunt) aconsegueix unes sonoritats ja no només marines, sinó de profunditat, de submarinisme, com d'estar sota l'aigua rodejats de peixos i secrets i d'un món per explorar.

Les aventures i la competitivitat en la disciplina d'apnea dels protagonistes del film del Luc Besson (llavors Jean Luc Besson) són ampliades per l'evocativa i màgica partitura de Serra, en què diversos tempos i estils s'acumulen, però sempre deixant l'empremta de l'aigua, de la capbussada, de la pressió submarina a cada melodia.

Hi ha espai per a motius més ètnics (els protagonistes es capbussen en aigües diverses del món sencer) com a La raya, o fins i tot per a bases d'influència hip-hop a Between the sky-scrapers, però el denominador comú és un certa transcendència i meditació, en un conjunt molt apreciable i que regala viatges i aventures al llarg dels 19 talls de l'àlbum