La pressió que li va caure al damunt per fer una continuació d'aquell disc mític va ser enorme, i va necessitar quatre anys per traure's de la butxaca aquest grapat de cançons que, a pesar del títol de l'àlbum, seguien en "la mateixa pàgina", amb un soft-rock molt melós i agradable, gràcia per les melodies, tendència a col·locar singles a les llistes i l'habilitat innata del Cross per cantar tan agut i suau alhora. Però... esclar, ja no era 1979. I la seva música sonava ja un pèl massa melosa i un punt massa agradable, les melodies tenien un xic menys de gràcia, i els singles van arribar (la magnífica All right, per exemple) però en menor nombre. La seva estrella s'apagava, i no ha cessat de fer-ho des de llavors, producte d'un moment d'inspiració preciós conjuminat amb un cúmul de factors diversos, musicals i culturals, que el va portar al més alt de la popularitat.
I tot i així, aquest Another page és un altre bon disc del Christopher, ple de mig temps i balades enganxoses i dolces a matar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada