Cim de la seva discografia, el segon àlbum dels The Fixx és una acumulació d'encerts musicals. La banda ha trobat el seu so, recolzant-se en la new wave però sense deixar anar del tot el rock. I el resultat és un disc esplèndid ple de grans temes, molt en particular en una primera galta absolutament arrabassadora. La veu del Cy Curnin sembla portar la batuta, però és la guitarra del Jamie West-Oram la que marca el tempo, les vibracions i la gràcia de cada peça, sense voler destacar més del que cal.
La banda, en tot cas, està quallada, funciona a la perfecció, i l'equilibri és determinant, aquí. I si l'equilibri es porta a terme a aquestes altures, l'àlbum que en surt és un petit prodigi dels vuitanta que, sentit 40 anys més tard, segueix semblant vigent i enginyós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada