Insuportable acumulació de trucs de composició i producció del Jim Steinman. Allà on encertava de ple amb els discs del Meat Loaf (o fins i tot amb el Holding out for a hero per a la Bonnie Tyler) aquí, potser amb el llast de vocalistes menys expressius i dotats/des, acaba navegant en un mar de clichés exagerats que el fan reconeixible però en el mal sentit, el de l'autoplagi. Alguns temes s'allarguen fins a l'extenuació, amb cors, repics de bateria sintètica, guitarrades excessives i vocalistes intentant rebentar-se les cords vocals a cop d'estirar el seu registre per arribar a les anades d'olla musicals de l'Steinman.
N'acaben destacant un parell de peces, justament aquelles en què l'Steinman no hi té res a veure, com són l'"I can dream about you" del Dan Hartman, el "Deeper and deeper" dels The fixx o l'única peça de la banda sonora més instrumental que el Ry Cooder va compondre per a la pel·lícula del seu amic Walter Hill (per bé que el tema que s'inclou no ho és, d'instrumental).
