The Beach boys - Pet sounds (1966)

Servidor sempre ha cregut que bona part de la fama dels Beach boys venia de la insistència de la crítica nord-americana, de la seva obsessió per establir (i exportar) cànons culturals i pretendre que tota la cultura del món passa, en algun moment fundacional, per les seves mans.

Però és indubtable que qualsevol argument en aquest sentit ha d'enfrontar-se, un dia o un altre, al Pet sounds, i ha de fer-ho, necessàriament, amb les orelles netes i els prejudicis arraconats. Perquè el disc no deixa de ser un seguit d'encerts, tant en les melodies com en el desplegament musical (no tant en les lletres, gran assignatura pendent d'un grup que, en realitat, mai va voler-li cantar a altra cosa que no fos als seus "sota, cavall i rei", és a dir, el surf, les noies i els cotxes), una delícia molt delicada i plena de matisos, tant en la gravació com en la pròpia essència musical.