El Jerry Goldsmith sempre s'ha caracteritzat per no tenir cap mena de recança en barrejar les seves composicions orquestrals amb elements aparentment poc canònics. Aquesta banda sonora, precisament, conjuga amb molta habilitat la potència evocativa de l'orquestra amb sintetitzadors i percussions centreamericanes, encaixant-les perfectament en el conjunt i fent que en formin part com un tot indissoluble i no pas com un afegitó curiós i anecdòtic.
La partitura cavalca a moltes sovint amb ímpetu i gràcia, gràcies a la diversitat orquestral però també a una certa lleugeresa que fa que la música entri amb facilitat i que mai hi hagi un contrapunt que esberli una certa sensació de confort per a l'oient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada