Majorment, es tracta de cançons de base pop amb arranjaments i sonoritats jazz per transportar-nos a una mala nit d'estiu, repenjats en la barra d'un bar polsós de parets vellutades i cambrers taciturns, mentre un focus il·lumina un escenari petit on els pocs músics s'amunteguen i una cantant estilosa i de veu dolça i suau, entona algunes notes que s'ofeguen en gots ja mig buits. És com si la Sade hagués canviat els bars dels bons barris per uns de menys elegants, més plens de perdedors.
Cantant en francès, anglès i castellà, la llangor en la veu de la Lazlo s'encomana, i un es troba escarxofant-se més a la butaca o a la cadira, remenant un whisky (o una Coca-Cola, tant se val; el cas és remenar), i deixant-se gronxar per una calidesa distant que parla d'amors perduts o passats, de diners bruts provinents dels baixos fons, d'escapisme i d'ensonyament, sempre des d'una mirada femenina i lleument reivindicativa i afirmativa.
I així, l'escolta de l'àlbum sencer es fa amb deler, i tot estar enclavat en una tonalitat molt sentimental, hi ha prou varietat entre els talls escollits com per fer que sigui entretinguda i diversa. Un disc ideal per escoltar quan es fa fosc, o quan es vol que es faci fosc més aviat del que toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada