És apreciable i s'agraeix el canvi de registre, però l'obsessió per un leit motiv no particularment engrescador fa que el conjunt acabi passant sense pena ni glòria, i carregant lleugerament. D'alguna manera, la seva partitura s'assimila perfectament a l'actitud del protagonista, un home tou, desencisat i amb un perfil semidepressiu dels que s'encomana. I així li passa a la banda sonora del Williams, que sembla que tingui vida, però no massa.
Perquè cada disc mereix una atenció especial, un blog de ressenyes i crítiques de discs del passat, del present i del futur.
06 de juliol 2025
John Williams - The accidental tourist (1987)
Hi va haver un moment en la carrera del John Williams en què va voler desmarcar-se de les fanfàrries, marxes i scherzos típics de les seves composicions més famoses. La intimitat quasi inaudible d'Always o la quotidianitat de Stanley & Iris en serien dos bons exemples, però també ho seria aquesta dedicada a la pel·lícula del Lawrence Kasdan titulada The accidental tourist.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada