The Jeff Healey Band - Feel this (1992)

L'èxit (o, si més no, el reconeixement) ja li havia arribat al Jeff Healey amb els seus dos primers àlbums, ambdós magnífics i reveladors d'un talent superlatiu. I és potser per això que aquesta tercera entrega suposà una lleugera decepció.

Perquè és veritat que el Jeff i la seva banda segueix entregant un blues rock energètic amb uns solos molt inspirats, però també ho és que la producció va voler orientar la banda cap a fórmules lleugerament més populars, més comercials, més "radio friendly". Bona part de la culpa la té el canvi de producció, ara en mans del Joe Hardy (productor dels ZZ Top o dels Georgia Satellites), que embolcalla tot amb una mica més de paper de regal del que havien fet els seus antecessors.

D'aquesta manera, la banda sona menys autèntica (signifiqui el que això signifiqui), menys real, menys crua i directa. Els cors femenins omplint-ho tot, les balades senzillotes, el lleuger relegament de la guitarra solista, la vulgar enèsima perversió del vamp més clàssic del blues a Evil and here to stay, el lamentable rap del Jeff a Feel this, tot plegat fa ferum de llimar arestes rock i acostar-se al pop guitarrero.

A pesar de tot, el Jeff Healey és el Jeff Healey, i el que no s'ha endut la comercialitat roman ben present, en forma de peces intenses com el Cruel little number o el House that love built del Tito Larriva (un músic més proper al Jeff del que es podria pensar), o balades aconseguides com la versió del Lost in your eyes del Tom Petty. I així, el disc segueix sent perfectament digerible i entretingut ni que sigui per recordar-nos que aquesta banda, a pesar d'haver tocat el cel de primeres, encara pot tenir algunes bales que disparar.