El fraseig net i elegant estructurat al voltant de converses amb els versos del Knopfler van esdevenir, i amb raó, la banda sonora dels 80. La tècnica del Knopfler, la seva aproximació a la composició tan folkie, les arrels musicals ensorrades en el rockabilly i el country, conflueixen en un disc ple de temes preciosos i inesborrables de la memòria musical d'una època.
L'àlbum encara no és perfecte ni rodó, i alguns temes desentonen davant la immensitat d'altres, però és el seu primer disc i encara necessitaven engreixar la maquinària compositiva per fer que discos posteriors fossin rodons com una mala cosa, una acumulació de diamants polits i preciosos. Temps al temps, àlbum rere àlbum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada