El Jimi havia quedat molt impressionat per la british invasion a la seva EUA natal, així que va creuar l'Atlàntic per deixar-se influenciar pel que allà s'hi coïa. I una de les coses que s'hi coïa era l reguitzell de bluesmen negres compatriotes seus que desfilaven pels clubs ensenyant-li a una audiència reverent i encisada les arrels del blues. I el Hendrix ho va barrejar tot i en un grapat d'àlbums i massa pocs anys va donar-li la volta a la música popular i al rock.
Aquest és un disc més madur que el Are you experienced, més controlat i divers, més disposat a trepitjar nous territoris (encara més territoris), a explorar els sons i els esgarips que un podria traure-li a la seva guitarra i al seu amplificador. I el resultat és un disc abrasador, que crema a les mans i a les oïdes, i que tant és blues de reglament com rock còsmic, tant és una distorsió massa llarga per obrir el disc amb un acudit sense gràcia com una èpica rock desbocada.
Un disc tremendíssim que no té perquè agradar a tothom, però que seria injust no reconèixer-li el valor que tingué en el seu moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada