Stevie Wonder - Talking book (1972)

Pocs artistes més brillants i genials que l'Stevie Wonder ha donat la música popular. 22 anys, tan sols 22 anys tenia quan va gravar aquesta, una de les seves diverses obres mestres. Potser aquesta no sigui la més ambiciosa (el doble LP que és Songs in the key of life, on intentà capturar, "tot, la vida, la música... tot") ni la més rodona (Innervisions?), però sí és un dels primers intents del Little Stevie de fer un disc completament seu, més enllà del que les seves discogràfiques li suggerissin (ja ho havia intentat amb el seu anterior disc, amb força bons resultats).

Wonder compon aquí un ram de peces que abracen moltes més temàtiques i molts més territoris musicals: hi ha amor i desamor (per a parelles però també per a fills i filles), i també crítica social, però alhora hi ha pop, rock, reggae i fins i tot una llavor d'un gènere que arrasaria tan sols uns pocs anys més tard, el disco (a Superstition).

I Wonder, com sempre, com abans i com després, desplegant el seu talent i capacitat de multi instrumentista, compon i interpreta a dojo, amb matisos, amb detall i cura, amb exuberància i embelliment, ja sigui a les balades, ja sigui als tempos ràpids.

Potser no tots els temes estan a la mateixa alçada, i un parell o tres podrien haver estat en qualsevol altre disc sense molestar, però el gruix és tan genial, innovador i ric que no se li pot dir al Wonder res més que gràcies per un regal que, en realitat, és atemporal.