Tremendíssima i puntejada per retrunys orquestrals d'aquells que t'arriben a l'ànima, la música no es limita a repetir les peces del Herrmann, sinó que Bernstein va haver de reorquestrar-les, ressituar-les, adaptar-les al nou guió i, per descomptat, afegir-hi nous trams que no desencaixessin amb la resta. El tour de force és molt reeixit, per bé que l'escolta del disc no deixa de ser com ser víctima de l'assetjament del Max Cady (ja sigui en versió Robert Mitchum o Robert de Niro).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada