Bobby Vinton - Blue velvet (1990)

Quan el rock 'n roll ja era universal i omnipresent musicalment, el Bobby Vinton va suposar una mena de retorn a l'era pre-Elvis, amb una presència, actitud i catàleg molt de crooner pop, amb arranjaments florits i exuberants, que superaven amb escreix els mèrits musicals de les cançons que copaven les llistes d'èxits i les vendes.

Vinton no va només competir amb elles amb un estil diferent, sinó que els hi va guanyar la partida repetides vegades, copant les mateixes llistes que els grans noms del rock 'n roll dels 60, desbancant o lluitant a cop de colze amb els Beatles pel podi, i deixant un reguitzell sostingut d'èxits al llarg de 20 anys.

La mítica Blue velvet (que el David Lynch es va encarregar de col·locar en un pedestal mític), però també Blue on blue, Mr Lonely, Roses are red, Let's kiss and make up, There! I've said it again, Rain rain go away o Trouble is my middle name són tan sols alguns dels molts èxits que va anar entregant amb insistència, i tots ells hi són presents en aquesta recopilació d'Epic.

El Bobby sempre cantava melangiós, compungit, tristot, com si tots els mals del món li passessin a ell. I el seu estil, de fet, s'assembla molt al que adopta Roy Orbison per representar el paper de perdedor, de descartat, del Senyor Desgràcies a qui tot li passa, i li passa entre laments i arranjaments de cordes exagerats i dramàtics perquè fes més el pes. I el resultat és sempre el mateix: balades o mitjos temps de temàtica amorosa sovint des de la perspectiva de l'abandonat, del cortrencat, del que pateix, del no correspost, i que s'entreguen amb elegància, actitud crooner, vibrato intens i ràpid, i la classe d'algú que vol separar-se dels clixés del rock 'n roll que llavors arrasaven al món sencer. 43 temes col·locats a la llista Billboard, 9 en el Top 10, i 4 números 1, un palmarès molt difícil d'igualar.