Pat Metheny Group - American Garage (1979)

 Molt probablement, aquest és un dels àlbums més equilibrats del Pat Metheny amb la seva banda habitual. Estaven per venir, encara, els seus flirtejos amb les sonoritats brasileres dels vuitanta-llargs, les experimentacions més atrevides amb l'Ornette Coleman i companyia, etc. (La seva carrera, afortunadament, encara tindria temps de desenvolupar-se, de divergir, d'explorar, d'anar i tornar diverses vegades).

Aquí, per contra, la crossa sobre la qual es recolza té visos rock, amb una clara prominència de la bateria, i dels leit motivs insistents, recurrents, com ancorant el conjunt que, malgrat tot, per descomptat, segueix sent jazz a fons i sense miraments. Però el conjunt sembla agradar-se en aquestes textures rock, tant que en alguns moments sembla que algú s'hi posarà a cantar al damunt, o premerà l'interruptor de la distorsió i començarà a fer de guitar hero à la Satriani.

Però no, res més lluny de la realitat. A pesar de fotografiar-se en la contraportada dins d'un garatge, com assajant despreocupadament durant un cap de setmana assolellat, la banda del Pat navega per aigües que ja ha transitat anteriorment (i posteriorment també ho seguirà fent), però aquest cop amb aquest timbre rock que, molt probablement, com dèiem, el converteix en un dels àlbums més assequibles per a qui vulgui entrar en l'univers Metheny.

És èpic a estones, intimista de tant en tant, vibrant sempre, emocionant a cada volta del plat, i omple el solc de música molt eterna i memorable, sobretot gràcies a uns fraseigs indelebles i inspiradíssims. Grandíssim àlbum.