El secret, per dir-ho d'alguna manera, era la seva habilitat per, recolzant-se òbviament en el rock, flirtejar amb el jazz en alguns discursos melòdics, fent que la seva música sonés completament diferent de la que es podia escoltar en les bandes prog de l'època. Un clar exemple ja va ser el seu àlbum de debut, aquest inspirat per l'obra del Tolkien, en què hi posa una mena de banda sonora que sembla recórrer al costat del Frodo i la companyia de l'anell el camí cap a Mordor.
L'àlbum musica la partida de la Comarca, el trajecte que passa per Rivendell, Lothlorien o Rohan, així com alguns dels seus personatges principals, ja sigui el Tom Bombadil, l'Elrond o fins i tot el Shadowfax. I ho fa amb una partitura generosa i diversa, molt viva i que sobta per la seva espontaneïtat i frescor, sense buscar necessàriament un efecte impressionista ni evocatiu, i deixant que la música tingui pes per si mateixa, més enllà del material del que suposadament parteix.
A aquest magnífic àlbum li seguirien tres més en el mateix lustre, i que mantindrien l'excel·lència i el vigor expressiu d'un músic discret, força desconegut, però que mereixeria, indubtablement, d'un major reconeixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada