Els Beatles encara no s'havien inventat allò de l'àlbum conceptual, així que els que es publicaven no eren altra cosa que una munió de singles dispersos i cares B, ordenades amb més o menys fortuna. També és el cas d'aquest Dance party. I potser per això el disc sembla un pèl desencaixat, sembla faltar-li alguna cosa, i aquesta no és altra que coherència interna.
Però el cert és que la Martha i les Vandellas saben defensar bé fins i tot les males cançons (que aquí n'hi ha unes poques). I, esclar, amb les que són bones com Dancing in the street o Nowhere to run, ja no saben fer altra cosa que portar-les a la categoria de músiques inesborrables del segle XX.
Entremig hi ha molta peça de ball, que si "fes el jerk", que si "ara fes el Mickey's monkey", i es deixa escoltar perquè el ritme de la Motown sempre és encomanadís. Així que si tens ganes de gresca, posa't aquest disc i aixeca't de la cadira. La Martha Reeves i les Vandellas s'encarregaran de la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada