Hi ha moltes maneres d'obrir la primera galta d'un àlbum, i poques són fer-ho amb una balada dolcíssima sobre somnis (trencats?) en la deliciosa Somewhere in America there's a street named after my dad. I com jugant a despistar, un no sap si la sorpresa la volen donar, els Was (not) was amb aquesta arrencada suau o amb el tema hiper-funky (slap bass inclòs) que és Spy in the house of love (referència literària a l'Anaïs Nin.. o potser als Doors). I la veritat és que la resta del disc segueix jugant a això d'agafar l'oient amb un peu canviat.
Tampoc ens hauria de sorprendre, doncs la banda dels germans Was sempre ha jugat al mateix, a la sorpresa, al surrealisme, a tocar temàtiques poc habituals (aquí hi ha relacions paterno-filials, homenatges a freaks diversos, deshumanitzacions, casaments precipitats...), a no deixar-se encasellar, en definitiva. I sempre des d'una aproximació juganera, un punt ximpleta, com d'acudit barat, però explicat amb la seguretat de qui sap que l'entrega és molt més important que l'acudit mateix.
I això s'explica per la producció sempre treballada i curosa del Don Was. La seva carrera en aquest apartat és digne d'un perfil autentificat al LinkedIn: Rolling stones, Bonnie Raitt, Willie Nelson, Dylan... La llista és llarga, i l'acumulació d'èxits també. Així que cada peça està vestida per a l'ocasió, amb profusió de detalls i de recursos (que calen cors? Els portem; que cal una veu reconeixible de fons? Crida al Frank Sinatra, Jr. —el fill, el fill, no pas el pare, tampoc cal passar-se—; el que calgui).
I així el disc sencer sembla trobar un magnífic encaix en les sonoritats dels 80, però aportant una mica més del que la mitjana de la producció popular del moment semblava voler/saber oferir. Fins i tot un parell dels temes inclosos aquí van tenir recorregut a les llistes de vendes (Walk the dinosaur i Spy in the house of love), puntejant un àlbum divertit i molt agraït d'escoltar, ja sigui si estàs ancorat en la nostàlgia o si, simplement, t'agraden els productes ben embolcallats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada