Una lletra una mica "forta" del Rod Stewart: Tonight's the night

A veure, deixeu-me posar les coses clares. Aquesta cançó parla de perdre la virginitat. Ja està, ja ho he dit. I us ho desvetllo ara perquè així podeu anar llegint les diferents estrofes en aquesta clau, i d'aquesta manera la veritat se us revelarà clara i pristina.

La clau per entendre que aquesta cançó va d'això és el vers que diu:

Don't say a word my virgin child
Just let your inhibitions run wild
The secret is about to unfold
Upstair's before the night's too old

Jo no sé vosaltres, però a mi la paraula "child" al costat de "virgin" em fa més por que una pedregada. Estic segur que el bo del Rod Stewart no ho va fer amb mala intenció, però parlar d'infant verge just abans de posar-li pressa per pujar a l'habitació... aix, a mi em grinyola, què vols?

De fet, que això va de "la nit", d'aquella nit tan suposadament especial en la que algú perdrà la virginitat (suposem que l'acompanyant del Rod, no el Rod mateix, que en la lletra mai fa menció a si mateix). El títol, de fet, ara que n'hem establert el tema, no té pèrdua. "Aquesta nit és la nit (tot anirà bé)". És a dir, que el Rod és conscient que hi ha por, que al seu/la seva partenaire se l'ha de convèncer que no passarà res dolent. De fet, per convènce'l el Rod s'ho treballa molt. Els primers versos van així:

Stay away from my window (està clar que el Rod és conscient que està fent alguna cosa mal feta)
Stay away from my back door too (aquí no sabem si hi ha una referència sexual, la veritat)

Disconnect the telephone line (vol que no el destorbin, que no li estronquin la feina a mitges)

Relax baby and draw that blind (insisteix en córrer les cortines, que no sigui que el vegin)

Kick off your shoes and sit right down
Loosen off that pretty French gown
Let me pour you a good long drink (aquí la vol emborratxar!!!)
Ooh baby don't you hesitate cause (i aquí ja se'n va a la tornada)


 El més preocupant, però, és que el Rod la punxa i la burxa, perquè com que ella no les té totes, sembla que hi ha la possibilitat de que es tiri enrere. El Rod, per si de cas, fa pressió:


C'mon angel my hearts on fire
Don't deny your man's desire (ja hi som!, que ell és un home, i el que ell vulgui s'ha de complir)
You'd be a fool to stop this tide (ei! Tampoc no cal insultar, no?)
Spread your wings and let me come inside ("your wings"? Segur? "come inside"? A què et refereixes, Rod?)

En definitiva, que el Rod està a punt de desvirgar a una nena. I de males maneres, què voleu que us digui.

El 'Common people' dels Pulp il·lustrat pel Jamie Hewlett

Això és el MILLOR que he trobat a Internet en els darrers mesos, de debò. Bé, de fet no ho he trobat, sinó que el Deivid Bibiloni m'ho ha descobert. Es tracta d'una mena de videoclip improvisat del tema Common people dels Pulp aprofitant les il·lustracions que de la cançó va fer el gran dibuixant Jamie Hewlett, autor de còmics com Tank Girl o de la imatge del grup Gorillaz. Amb el seu traç absolutament distingible, el Hewlett dóna vida a la història que explica el tema i converteix un tema mític i absolutament brillant en tota la seva magnitud en un espectacle doblement impressionant.

Gaudiu-lo a fons.


Impressionant o no? :D Ja us ho deia.

El còmic en qüestió el va dibuixar per l'edició australiana d'un set box de la banda, en el que es va incloure, però mai es va vendre per separat. Ara bé, si el voleu llegir amb més calma, potser us interessarà passar-vos per aquí i llegir-lo en tot el seu esplendor.

Vídeoclip - Pearl Jam: Do the evolution

Un dels vídeos musicals més fascinants que mai he vist és el que els Pearl Jam van encarregar al dibuixant de còmics Todd McFarlane (creador d'Spawn, per exemple) per il·lustrar el seu tema Do the evolution.
Ara que em trobo estudiant, justament, l'evolució dels primats en homínids, tornar a veure'l m'ha fet adonar-me'n de que, darrera de la potència visual hi ha una cronologia ben explícita de la creació de la vida a la terra i, en última instància, de l'ésser humà en la seva vessant més fosca i destructiva.

Hi ha tantes imatges potents en aquest vídeo que es fa difícil escollir-ne alguna per destacar-la. Amb quina us quedeu, vosaltres?

The heat is on, una obsessió de joventut

Jo era molt jovenet quan la peli Superdetective en Hollywood va estrenar-se. La peli, a mi i a tots els meus amics, ens va encantar. I pels que, en aquell precís moment de les nostres vides, començàvem a descobrir la música, començàvem a tenir els nostres primers grups i cantants favorits, la banda sonora d'aquesta peli ho va petar. Els temes instrumentals del Harold Faltermeyer van ser icònics en la època, però hi va haver-hi un tema que em va treure la son.

Es tractava de The heat is on, del Glenn Frey, un ex-membre dels Eagles dels que, anys més tard, em faria fan absolut. M'encantava, em tornava boig, era el millor que havia sentit en la meva vida, em feia sentir viu i alegre cada cop que l'escoltava o la taral·lejava.
Vaig esperar àvidament que la posessin per la ràdio per tal de poder-la gravar i així escoltar-la mil cops. Ho vaig fer, però, és clar, eren altres temps, i la tecnologia no la teníem tan a l'abast com ara. El meu equip de gravació "professional" estava format per una ràdio tronada de la meva àvia per una banda, i per una gravadora Sony que m'havien regalat. Així que la cosa estava en caçar la cançó a la ràdio, esperar que estigués ben sintonitzada, i llavors posar-hi la gravadora al costat i, en el més absolut dels silencis, resar per tal de que en aquell precís moment no passés una ambulància o que algú de casa entrés a l'habitació avisant-me per anar a dinar cridant.

El millor de tot és que, anant tot bé com anava, havent-la caçat a la ràdio sense que el locutor la xafés massa al principi, havent-se mantingut el món en un respectuós silenci, a la meva flamant gravadora... li van fallar les piles cap al final. És a dir —i d'això me'n vaig adonar després— que l'aparell va gravar la darrera part de la cançó a una velocitat molt per sota de la normal. Així, quan la vaig tornar a escoltar per primer cop, la meva sorpresa va ser absoluta en comprovar com la part final s'accelerava absurdament fins que al bo del Glenn Frey se li posava ve de "pito" i les guitarres se't clavaven al cervell de tan agudes com eren.

Anys més tard, és clar, vaig aconseguir comprar-me el vinil en el qual podia escoltar-la a velocitat normal, sense acceleracions cacofòniques. Però encara avui en dia, cada cop que s'acosta el final de la cançó, estic convençut de que començarà a accelerar-se i que el Glenn Frey s'escanyarà de nou amb les notes més altes.

Preciós videoclip dels Evelyn Evelyn

M'arriba a través del sempre interessant Twitter del 4colors un videoclip absolutament preciós, homenatge a l'animació americana dels anys 30, amb uns ninotets creats sobre vidres entelats que dansen al ritme dels Evelyn Evelyn, un grup de música independent nord-americà.

L'artista és en Hoku Huchiyama, i tal com expliquen en aquest post, és un estudiant de Belles Arts que ja despunta i promet.


Evelyn Evelyn "Have You Seen My Sister Evelyn" Music Video from Amanda Palmer on Vimeo.

Nova col·laboració de la Björk i el Michel Gondry

Junts van portar el format del videoclip a uns nivells impensables. Molt pocs, després de molts anys, han assolit aquella perfecció. La Björk i el Michel Gondry van deixar perles audiovisuals tan espectaculars i delicioses com Human Behaviour, Joga o Bachelorette. Ara tornen a treballar junts amb Crystalline.

[Vídeo] 70 Millions - Hold Your Horses

La Olga Ayuso em descobreix un vídeo absolutament espaterrant i divertit dels Hold Your Horses on reinterpreten peces fonamentals de la història de l'art posant-se ells mateixos com a models i integrant-hi els instruments. Realment ben trobat i divertit.

Don Pimpón Around The World [videoclip]

Aprofitant que hem iniciat una sèrie de posts sobre la història del videoclip musical, aprofito per deixar-vos aquesta meravella de (per)versió que un paio s'ha inventat homenatjant a un dels clàssics vídeos musicals dels últims anys, l'Around The World que el gran Michel Gondry va dirigir pels Daft Punk.
Sobren més comentaris. Tan sols demanar-vos que prepareu un mocadoret per eixugar-vos les llàgrimes del riure compulsiu que us esperen. Let the show begin!

Si algú encara s'aguanta a la cadira és perquè potser no coneix l'original. Un dels millors vídeos de la història, l'autèntic i inimitable Around The World de Michel Gondry.

Gràcies a tots els twitteros que m'han fet arribar aquest vídeo!: @dasoaz, @fred_SCC, @Duczen i @Rosypunto.

La història dels videoclips (II): Els pioners

Tot i que, sovint, quan es parla de videoclips es pensa únicament en obres com les de John Landis pel Michael Jackson, les de Russell Mulcahy pels Duran Duran o, més recentment, les de Michel Gondry per la Björk, no hem d'oblidar que el videoclip, com a tal, ja va tenir les seves primeres expressions en les filmacions com les que Oskar Fischinger acompanyava, allà pels anys 30, a tangos i les marxes hongareses de Brahms, concerts de Mozart i altres peces musicals.

Fischinger fou un dels màxims exponents de les avantguardes fílmiques de principis de segle, col·laborador habitual de companys seus com en Hans Richter o en Viking Eggeling. El seu tarannà revolucionari e inventiu el portà fins i tot a desenvolupar, amb l'ajut d'un famós i adinerat empresari, un dels primers enginys per obtenir pel·lícules amb color, anomenat Kasparcolor (el nom de l'empresari, com no podia ser d'una altra manera, era Kaspar). No era, en realitat, un mètode excessivament còmode, doncs requeria filmar la mateixa escena amb tres càmeres diferents, una per a cada color bàsic, però el resultat quedà com a una fita fonamental d'aquella època i puntal de cara a les noves invencions en el camp de la cinematografia moderna.

Inspirat per la sèrie de treballs Rythmus de Richter en els que l'alemany intentava, mitjançant l'animació donar forma a una música inexistent, esperant que fossin les imatges les que suggerissin aquesta música, Fischinger començà a desenvolupar els seus "estudis" numerats amb els que sentaria les bases ja no tan sols de l'acompanyament visual de partitures preestablertes, sinó, fins i tot, de la animació, doncs ell mateix dissenyava i dibuixava les danses geomètriques que després havia de filmar.
Les seves peces, encara avui en dia, segueixen meravellant per la seva frescor i dinamisme, quedant per a la història com una esplèndida plasmació de la sinergia possible entre so i imatge. Aquesta és, probablement, la seva obra més aconseguida i famosa, la que dona forma visual a la dansa hongaresa nº5 de Johannes Brahms.



Fou aquest doncs, el veritable neixement dels videoclips.

La història dels videoclips (I): Introducció

Sens cap mena de dubte, els videoclips (o vídeos musicals) formen part de la nostra cultura i del nostre bagatge cultural dels darrers desenis. Sense ells molta gent no hagués sentit mai atracció per la música, sense ells la música no hagués arribat a les cotes de popularitat massiva de que gaudeix avui en dia.
Des de que l'any 1985 la MTV emeté el seu primer videoclip, el Video killed the radio star dels Buggles, la popularitat d'aquest format s'ha estès per tot el planeta. No fou aquest però, en cap cas, el primer videoclip de la història. I és justament això el que pretenem desvetllar des d'aquest seguit de posts que comencem avui: la procedència dels videoclips, la seva evolució, els seus pioners, fins a arribar a la modernitat, on els videoclips formen ja part activa de la nostra cultura.

Aquí comença doncs, la història dels videoclips.