John Lee Hooker - The healer (1989)

Rescatat de l'oblit més absolut i injust, als seus 73 anys el mític bluesman John Lee Hooker era aparellat amb un bon ventall de bons músics i bones bandes (Bonnie Raitt, Charlie Musselwhite, Los Lobos, Carlos Santana, Robert Cray, George Thorogood, Canned Heat) per acostar-lo ja no a una nova generació sinó a totes aquelles que pel camí havien contribuït a la seva eradicació de la història de la música.

I Déu n'hi do la popularitat que el disc va assolir, sobretot tenint en compte que és un disc de blues, un gènere habitualment molt poc present en les llistes de vendes. Però sobretot el Santana (atacant el tema que dóna nom a l'àlbum des d'una sonoritat molt tribal) i, en tot cas, una producció moderna i molt poc agressiva, van fer la resta. 

Per descomptat, com sol passar amb aquests experiments, algunes combinacions funcionen molt millor que d'altres, i a l'alçada del The healer amb el Santana s'hi poden pujar pocs altres temes, potser el I'm in the mood amb la Bonnie Raitt, i un Sally Mae molt respectuós amb l'original però afegint-hi les guitarrades de boogie del George Thorogood. Més enllà d'això, anècdotes curioses que, de tant en tant, semblen rutllar, però mai del tot ni de manera sostinguda. En última instància, els temes que el John Lee ataca en solitari acaben sent els que sonen més honestos i perdurables.

En tot cas, però, un disc força fascinant i que va fer una molt bona feina: la de posar al seu lloc de l'imaginari popular a un dels bluesmen més mítics, influents però alhora inimitables de la història de la música popular.