Michael Kamen - Brazil (1993)

Tan delirant com la pel·lícula a què posa música, la partitura del Michael Kamen sona distòpica i onírica a més no poder, sempre èpica i juganera (què me'n dieu de fer una versió del clàssic Acuarela do Brasil de l'Ary Barroso a partir del tecleig rítmic d'una màquina d'escriure d'un d'aquests oficinistes grisos del film?), pendulant entre l'èpica i el deliri.

Kamen s'estava fent un nom en la composició de bandes sonores als 80, i bona part de la culpa la tenen les dues que va compondre per al Terry Gilliam: Les aventures del Baró de Munchausen i aquesta que ens ocupa (a més de la de Lethal Weapon). I és que la seva particular habilitat per la barreja casa a la perfecció amb la batedora fílmica que és Gilliam, sempre pron a fer les seves pel·lícules a cops de tisora, agafant una mica d'aquí i una mica d'allà, barrejant gèneres i, sobretot, tons.  I per això la perícia camaleònica del Kamen engalza amb precisió a Brazil, on algunes peces orquestrals grandioses van de la mà d'altres més grandguignolesques, quan no volgudament ridícules o lounge.

L'àlbum està, també, confeccionat a retalls, amb peces molt curtes que s'encavalquen amb petits extrets de diàlegs de la pel·lícula, en un conjunt meravellós que captura perfectament l'essència fantasiosa d'una distopia corprenedora i descoratjadora.