L'aproximació, esclar, és un èxit, es miri com es miri. Primer de tot, perquè els músics són excel·lents. Però encara més, perquè el repertori no només és igualment preciós sinó que bona part d'ell es troba gravat a foc en les nostres memòries auditives, de tants cops com n'hem sentit les seves diverses versions, sovint cantades per noms mítics del bolero o apropiacionistes afortunats. Sentir al Pat Metheny (convidat en un dels temes) improvisar sobre el Noche de ronda de la María Teresa Lara és un gaudi indescriptible, però les escomeses de Tres palabras o Contigo en la distancia són supremes.
Encara més, però, el conjunt sonor és ric i vellutat, com si sortís d'una taverna de mala mort en una cantonada qualsevol de La Habana, amb tots els instruments molt presents i amb un embolcallament en la producció que els realça i dóna protagonisme, molt en particular el baix i el piano del Haden i el Rubalcava. I tot això en un ambient relaxat i reposat, un que es podria confondre amb lounge music per posar mentre et relaxes i prens una copa de vi. Però no: aquest disc no és dels que es deixa sonar de fons, sinó dels que s'escolta a cau d'orella, buscant els matisos i els arranjaments preciosistes però prou minimalistes com perquè passin desapercebuts en una audició poc atenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada