El seu primer àlbum és un desplegament aclaparador de tècnica guitarrística però també (i més important) d'habilitat per convertir la seva habilitat amb les sis cordes en temes de rock i blues que funcionin de manera autònoma, amb grapa, amb intenció i actitud. El format de trio li dona simplicitat, però una producció molt treballada els fa sonar com un terratrèmol demolidor, i la complicitat es nota en la perfecta conjunció dels elements.
Hi ha temps per a balades com Angel eyes o el Blue Jean Blues dels ZZ Top, però també per a castanyes com Confidence man o Someday, someway, o fins i tot per a temes instrumentals preciosos com el Hideaway del Freddie King o el Nice problem to have. I en la varietat no només està el gust sinó la demostració palpable de les possibilitats d'un músic com el Healey.
Haurien de venir més discs, amb alguns grans encerts i potser alguna relliscada, però aquest See the light va esclatar a les nostres oïdes tot just quan semblava que el rock virava cap a altres destins, i ens va fer voler molts més discs del Jeff Healey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada