D'acord, al període històric que representa el film se suposa que ja no li pertoca la música tan barroca i tan "bachiana" com el Kamen va engiponar. Però el to que hi aplica li senta perfectament bé, se li ajusta com si fos un guant i, encara més, li aporta el punt humorístic i mig carnavalesc que una pel·lícula tan rocambolesca com aquesta necessita.
L'àlbum, a més, té l'encert de prescindir del jou de les imatges i s'articula al voltant de diverses suites que tenen sentit per si mateixes, més enllà de les escenes que acompanyaven, fent que el disc tingui una coherència interna i que en permeti una escolta completa sense acabar exhaust o turmentat per l'eclecticisme i els desvaris granguinyolescs que s'intercalen entre els trams més èpics i aventurers.
L'escolta atenta del disc, en si mateixa, ja és una aventura molt entretinguda i plena d'emocions fortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada