També és el cas d'aquesta bellíssima composició del mestre Jerry Goldsmith que a mitjan anys 80 estava en el cim de la seva carrera, traient-se de la batuta vàries bandes sonores per any, i que va veure com la productora va decidir substituir-la per una altra composada pel grup d'electrònica progressiva Tangerine Dream. Tot va venir per un screening en què el públic adolescent a qui anava (tele)dirigida la pel·lícula no semblava massa entusiasmat per la música del Goldsmith. Com a reacció, els responsables de la MCA van decidir encarregar als Tangerine una banda sonora alternativa esperant que connectés més amb els demogràfics més joves. Aquest treball de la banda alemanya va substituir l'original però només a les còpies estrenades als EUA, així que el públic europeu sí va poder gaudir del treball de Goldsmith.
I és una pena que el públic nord-americà hagués d'esperar fins que Silva Screen decidís editar-la l'any 1992 (sis anys més tard) perquè, tal com coincideixen fans i experts, és un dels millors treballs del ja de per si proficient i complidor Goldsmith. L'àlbum està farcit de peces que sempre flirtegen amb allò màgic, amb la fantasia desbocada, quan no interrompuda per l'ominosa presència del mal, que sempre aconsegueix escolar-se entre la puresa i la bellesa.
Goldsmith ja feia temps que flirtejava amb la idea d'incloure instrumentacions electròniques al mig de les seves orquestracions, i aquí en fa un us sòlid i juganer, tot distanciant la música d'una èpica clàssica i afegint-li un to fins i tot grandguignolesc a estones. El leit motiv ("my true love's eyes") apareix i desapareix cada cert temps, recordant-nos que enmig de l'amenaça i la tragèdia sempre hi ha esperança per als cors nets i les bones intencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada