Hi ha una evident manca de creativitat en la composició (fins i tot dos temes, que van ser senzills tots dos, com són el Brilliant disguise i el que dóna nom a l'àlbum tenen la mateixa harmonia, la mateixa seqüència d'acords), per bé que mantenint l'agilitat poètica en les lletres, el disc acumula peces molt poc inspirades i sense cap ganxo, a mig camí entre una cosa i l'altra, amb alguna aclucada d'ull a un Nebraska, però també a un Born to run, etc.
Monocord, amb un rang vocal limitadíssim, el Tunnel of love va vendre el que no estava escrit, però potser podríem adduir-ho a l'èxit del Born in the USA més que als mèrits propis d'aquest àlbum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada