Un disc bonic, suau, agradable i que et transporta a altres geografies i èpoques, però que potser no acaba de quallar del tot per un excés de producció, aquell suplement d'embolcallament que fa que tot soni fals i desangelat, sobretot tenint en compte que el repertori no és, precisament, alegre i estimulant.
En tot cas, és un disc molt digne, i el que li obriria la porta al Mark Knopfler per arrencar la seva carrera en solitari, sempre vorejant el folk des de la punta del seu fingerpicking.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada