04 de juliol 2025

John Williams - Stanley & Iris (1990)

L'arrencada és prometedora, on Williams hi desplega els leit motivs principals (un amb piano, l'altra amb flauta i oboè) i, sobretot, proposa un to melangiós però que insinua la descoberta (el protagonista aprèn a llegir) que no abandonarà fins al final del disc.

El problema, però, és que, tal com li ha succeït al Williams la major part dels cops que ha provat de ser intimista, els leit motivs no només no són prou engrescadors i memorables (Always, El turista accidental, Nascut el 4 de Juliol) sinó que la seva repetició fins l'extenuació en cada peça els torna reiteratius. Williams no sembla sentir-se tan còmode sense la grandiloqüència de les orquestracions imperials i de fanfàrria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada