Vangelis - Blade Runner (1994)

La primera edició de la (falsa) banda sonora de Blade Runner, del 1982, reintepretava en clau orquestral els temes del Vangelis. Es va publicar així perquè el Vangelis, descontent amb com havien rearranjat les seves composicions per a la pel·lícula, no va voler que s'edités en disc. Per a molts fans, l'aparició de la primera versió, a càrrec de la New American Orchestra, era un sacrilegi perquè saquejava l'obra de Vangelis i perquè hi afegia més pa que formatge a la banda sonora original.

Curiosament, quan 12 anys més tard el Vangelis decidí publicar la "seva" banda sonora, ho fa afegint temes que tampoc sortien a la pel·lícula (explicava que eren temes inspirats per la pel·lícula i el treball del Ridley Scott, algunes van acabar al film, altres no). Així que tampoc caldria anar escandalitzant-se gratuïtament, que aquí tothom mira per la pasta i poca cosa més.

Més freda i menys arranjada que la primera, aquesta banda sonora, sent més fidel, també és menys exuberant, però segueix entregant una partitura preciosa, diversa i molt inspirada, fins i tot en els temes no inclosos en el film. Hi torna a aparèixer el Love theme, el One more kiss, dear, l'End titles i fins i tot hi afegeix la veu del Demis Roussos a la bonica Tales of the future.

Encara hi hauria lloc per una altra edició de la banda sonora de Blade Runner, aquesta del 2007, ara ja sí amb tres CDs replets de la música de la pel·lícula. Però això... això ja és un altre disc.