Per una banda, el disc no només arrenca amb dues peces absolutament memorables (i que ja han passat a formar part del catàleg canònic del Cash) com són la intrèpida When the Man comes around i Hurt (molt probablement la millor versió d'una cançó mai feta, per molt que al Trent Reznor al principi no li agradés), sinó que encara acaba entregant diversos números prou eixerits.
Però per una altra hi ha alguna cosa que no funciona en alguns dels temes, sigui perquè la fórmula ja comença a estar una mica gastada, sigui perquè algunes peces no encaixen tan bé amb la imatge icònica del outlaw que és el Johnny Cash.
El millor que se li pot dir, però, (a aquest disc i a tota la resta dels American Recordings, de fet) és que les peces no desentonen amb el seu catàleg clàssic, i que cada cop és més difícil recordar si Give my love to rose o Sam Hall són clàssics vetusts del Cash o si bé són composicions recents, de tan ben integrades com estan alhora amb la seva essència clàssica però també amb els temps moderns que van veure néixer aquest sextet d'àlbums de comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada