Popol Vuh - Coeur de verre (1977)

Una altra de les enormes bandes sonores que la banda alemanya va confeccionar-li al seu compatriota Werner Herzog és aquesta ampul·losa i multicultural Cor de vidre, una pel·lícula sobre bufadors de vidre que Herzog va filmar amb actors amateurs sota els efectes de psicotròpics. I, esclar, la banda sonora dels Popol Vuh havia de ser, necessàriament, flipada i al·lucinatòria.

Una cosa ben bonica, i que ja és present en altres discs de la banda, és la barreja d'influències orientals amb les occidentals. La presència de sonoritats índies (fins i tot amb un sitar desfilant en alguns dels temes) evoca el misticisme en technicolor d'una música que t'eleva i et transporta, com en una mena de trànsit, cap a esferes de consciència superiors.