John Du Prez - A fish called Wanda (1993)

El John Du Prez ha estat, des de sempre, el compositor convocat per musicar les bandes sonores de les pel·lícules dels Monty Python, ja fossin esforços grupals (La vida de Brian, El sentit de la vida, etc.) o personals (Els herois del temps del Terry Gilliam, o aquest Un peix anomenat Wanda del Palin i el Cleese). I en aquesta banda sonora d'una de les últimes grans comèdies del segle XX, Du Prez opta per una aproximació molt entretinguda, a mig camí entre el classicisme orquestral i les sonoritats més pop i rock, sobretot per il·lustrar les escenes més enèrgiques i de ritme més accelerat.

El conjunt acaba resultant molt distret degut a la diversitat però també al minutatge molt curt de diversos temes (de mig minut, més o menys, diversos d'ells) que passen volant i et transporten a diverses escenes de la pel·lícula sense que es facin feixugues. Moltes de les peces, de fet, mereixen una escolta molt atenta i repetida perquè amb la seva curta durada i inserides en un reguitzell de més de vint talls poden acabar perdent-se, com és el cas de la joia acústica que és Wanda visits Archie at home. En tot cas, la darrera peça inclosa en l'àlbum és una suite de 17 minuts que combina alegrement tots els motius anteriorment exposats per separats i esdevé una mena de banda sonora en si mateixa que mostra d'una sola llambregada l'àmplia paleta expressiva que el Du Prez ha utilitzat per a endinsar-nos en aquesta història de lladres bons i lladres dolents. Esplèndida és poc.