24 de maig 2012

Joies amagades entre saldos

La gran majoria dels discs que compro són discs de saldo, de segona mà, gastats, sentits, usats per algú altre. Les botigues de segona mà o les fires itinerants de discs venen a demostrar que la indústria discogràfica ens ha col·locat molt més material del que hem estat capaços de digerir.

D'entre les polsoses estanteries de les botigues de segona mà sempre en sobresurten alguns elements recurrents. Els discs dels "triunfitos" per exemple, s'entesten en esmunyir-se entre els discs de debò. També ho fan els recopilatoris estiuencs, els discs de la Jennifer Lopez i la Britney Spears, amén de molts altres grups espanyols als que algú ha tingut a bé gravar-los-hi un disc.
Per descomptat, de tant en tant apareixen joies, veritables joies, discos fantàstics de primeres figures (The Who, Beatles, Rolling Stones, AC/DC, etc.) que jo vaig acumulant sense dubtar-ho.

Però un dels tipus de discs que també et pots trobar, molt de tant en tant, entre les tones de rebuig musical és el dels discs de saldo equivocats. Què vull dir? Vull dir això:


Sí, sí, només val 3 euros, però, sincerament, a mi no em mereix massa confiança. Algun dia hauré de fer una batuda per aquestes botigues per tal d'obtenir proves visuals d'aquest gènere fantàstic que és el dels discos equivocats. Seguirem informant.

05 de maig 2012

Quatre grans i mítiques veus del Rock 'n Roll

Impagable aquesta actuació a quatre veus interpretant This train.
D'una banda, el Johnny Cash, un dels personatges més particulars i inclassificables del rock 'n roll, amb el seu particular puntejat de guitarra i la seva veu profunda i cavernosa.
D'una altra el gran Jerry Lee Lewis, el boig del piano, l'home que era capaç de calar foc a l'audiència assentat davant del seu piano, l'home que remenava les blanquinegres amb virtuosisme colossal, l'home amb aquella mena de deixadesa en la seva veu, tot arrossegant les síl·labes.
Els acompanya el meu adorat Roy Orbison, des de la seva timidesa, quasi sense vocalitzar, deixant que el seu famós fil de veu faci trontollar l'audiència.
I la festa l'arrodoneix el mític Carl Perkins, per a molts, l'inventor del Rock 'n roll, l'home al que l'Elvis li va robar la fama, un dels pioners més reputats.

Cadascun d'ells ataca una estrofa sencera, i ho fa conscient de la necessitat de marcar les diferències, de deixar empremta en uns pocs versos. El resultat no pot ser més espectacular.