31 de març 2018

Ja no has de pagar cada cop que cantis el 'Happy birthday'



80 anys, han hagut de passar 80 anys fins que un jutge dictaminés que la cançó "Happy birthday" no tenia drets d'autor i que, sobretot, no li pertanyia a la companyia Warner. Fins aquesta sentència, qualsevol que volgués emprar la cançó amb finalitats comercials (incloure-la en una escena d'una pel·lícula, per exemple), havia de pagar-li royalties a la Warner.

La demanda ha arribat, precisament, perquè un grup de cineastes que estava preparant un documental sobre la cançó va aprofitar l'avinentesa per anular d'un cop per sempre aquest abús. El que no tenim clar és que els efectes de la sentència siguin retroactius i la Warner hagi de retornar els diners a tots aquells que li van pagar religiosament.

És clar, potser a Catalunya ho hem tingut més fàcil, perquè des de fa uns anys que tenim l'alternativa Super 3, i podem cantar l'Anys i anys, per molts anys!


15 de març 2018

Homenatge fan al Michael Jackson


Em trobo, en el blog de la LadyMosca, amb un vídeo 100% fan made que homenatja al Michael Jackson. Es tracta d'una bona munió de fans de tot el món fent playback i ballant al ritme del Behind the mask, el tema del grup japonès Yellow Magic Orchestra (del qual n'és integrant el gran Ryuichi Sakamoto!) que el MJ va incloure en el seu àlbum Michael.

La veritat és que encara avui en dia, anys després de la seva mort, veure la passió indescriptible que el Michael Jackson va aixecar arreu del món posa els pèls de punta. Som-hi! Traiem-nos les màscares!


Wim Mertens en directe a la Sala Barts (14/3/2018)


Com n'és, de fàcil, deixar-se seduir per Mertens. Quin joc més apassionant el que ens proposa, teixit amb múltiples capes amb les que l'oient pot barrejar-se i mirar de desteixir. El públic el va ovacionar, dempeus, diverses vegades. I s'ho mereixia, per tot el que és, per la seva trajectòria, però també per una nit francament rodona en la que ni tan sols la seva insistència recent a afegir-hi els seus propis càntics en falset al damunt de les composicions acaba d'espatllar unes composicions mil·limètriques i riquíssimes.

La música minimalista, com la de Mertens, és un sac de gemecs organitzat que és impossible sentir sense escoltar. Les seves estructures, que es recargolen, que muten, que juguen entre elles acaben per molestar si no les hi prestem atenció. Però quan ho fas... ah!, quan ho fas tot pren sentit, tot té un lloc i un moment. En les peces de Mertens resseguir els diversos fils que la basteixen és apassionant. Podem fixar-nos en com el piano repeteix uns compassos però sempre buscant aquella nota nova que li canvia momentània i fugisserament l'expressió; o en com el baix i el violí es persegueixen, es solapen, s'amunteguen; o en com un simple adorno, el vibrato de les cordes, apareix i desapareix, cadenciosament, passa d'un instrument a l'altre; o, en definitiva, podem no fixar-nos en res i deixar-nos portar, anar canviant el focus d'atenció i recordar que la música, en realitat, no és més que això: una cadència, un moviment.


04 de març 2018

Cançons melodramàtiques (I): Leah - Roy Orbison


Inaugurem una nova secció al blog, repassant aquelles cançons pensades per fer-te plorar, de tan tristes i melodramàtiques que són les seves lletres i de tan melangioses que són les seves melodies.

I voldria començar per una que em sembla, de fet, el cúlmen del melodrama musical: el Leah del Roy Orbison. Prepareu-vos que aquesta secció ve patrocinada per Kleenex.


Le-Leah, Leah, Le-Leah, Leah
La Leah que el Roy crida és la seva estimada. Anem a veure què està fent el Roy en aquest dia d'avui.
Here I go 
From the hut to the boat to the sea
For Leah
I gotta go diving in the bay
Gotta get a lot of oysters find some pearls today
To make a pretty necklace for Leah
Le-e-ah
Ah, mira què és mono! Va de la cabana a la barca i d'allà a la mar per recollir algunes ostres del fons marí per, amb les perles, fer-li un collaret a la Leah. I no us penseu que al Roy li val qualsevol perla, no. Fixeu-vos el que fa per anar-les a trobar.
I've gotta go deep and find the ones just rightI'll bet my Leah'll be surprised tonightI'll place the pearls around the only girl for meLe-e-ah
El xaval se'n va cap al fons de tot, a pulmó, per trobar les més adequades i així poder sorprendre la seva estimada aquesta nit, quan li posarà el collaret al voltant del coll. Però... espera... passa alguna cosa...
But something's wrong I cannot move around
My leg is caught it's pulling me down
But I'll keep my hand shut tight for if they find me
They'll find the pearl for Leah
Ai, mare! Que se'ns mor el Roy!!! Alguna cosa l'impedeix moure's, enfonsat sota l'aigua! S'ha quedat atrapat en les roques o amb les algues! No se'n sortirà! Això sí —mira si n'està, d'enamorat— que l'últim en que pensa és en mantenir la mà ben tancada per tal que quan el trobin (mort, ofegadet, pobre) també trobin a dins una perla per a la Leah. Això és amor, això és sacrifici! Quina pena, però, que s'acabi així, no? Espera, que el Roy es reserva un as a la màniga!
And now it's over I'm awake at lastOld heartaches and memories from the pastIt was just another dream about my lost love'Bout Le-e-ah
Aaaaah, que noooooo! Que no estaba muerto, que estaba soñando ostras! Doncs res, que no s'ha mort. Això sí, tampoc té perles, no fotem, que si era un somni, era un somni. I no s'haurà mort, però a la Leah aquesta nit no li cau un collaret de perles a no ser que es passi per un Cash Converters a corre-cuita! Au, va, Roy, torna-t'hi a posar una estona, que encara es d'hora i llevar-te de matinada fa que se te'n vagi la pinça.
Le-Leah, Leah, Le-Leah, Leah
Here I go 
Back to sleep and in my dreams I'll dream
With Leah, Leah, Le-ah