Tom Petty - Full moon fever (1989)

Durant un període en què els Heartbreakers, la banda del Tom Petty, semblava trobar-se en un moment difícil (tensions internes, vendes relativament pobres del darrer àlbum), aquest va decidir tirar pel dret i fer el seu propi disc en solitari.

I tot i ser un esforç "en solitari" (els Heartbreakers no surten pas mencionats), bona part de l'essència d'aquells segueix present aquí, tant en la composició com en l'execució. Això sí, hi ha una diferència important: la presència del Jeff Lynne (de la ELO) deixant la seva clàssica empremta.

Aquesta "febre de lluna plena" ens parla d'una transformació (molt probablement de caire personal, doncs el Tom estava passant per un moment difícil), però el disc no sembla implicar un gran canvi musical, amb aquestes composicions tan bàsiques però funcionals i ben trobades del Tom Petty, guitarrades controlades, i un acostament al pop per damunt del rock. Li afegeixes a tres dels seus companys als Travelling Wilburies (el mateix Jeff Lynne, però també el George Harrison i el Roy Orbison, que hi fan alguna contribució), i tens un tros de disc molt decent, amb ganxos ineludibles per tornades, i riffs tolerables fins i tot per a les orelles més sensibles.

Les lletres segueixen sent absurdes i força passables, però el Tom sap que la força de la seva música rau en una altra banda, raja d'una altra aixeta, la del rock cuidat i agradable a les ones radiofòniques.