Com si d'un recopilatori de música dels 70, la col·lecció de músiques seleccionades per adornar mínimament la pel·lícula del Curtis Hanson sobre la vida col·legial acumula homes blancs (excepte el Clarence Carter i el Littel Willie John) dels anys 70 cantant alegrement, sense presses i amb el pòsit dels anys com a motor.
Hi ha, sobretot, Bob Dylan, aquí, amb 4 peces, una d'elles feta ex profeso per al film, però també hi ha Van Morrison, John Lennon, Neil Young o Leonard Cohen. I hi ha força country-rock, balades i un to distès que no queda clar si lliga molt amb el film però que definitivament és una escolta agradable, més que res perquè els intèrprets són extremadament competents i si el material potser no és totalment de primera el conjunt és prou coherent i estilós com per garantir-ne el gaudi. De vegades no cal anar massa lluny, per omplir una banda sonora feta de pedaços i retalls, però sovint, com li passa a aquesta, el monstre de Frankenstein que en resulta tampoc no arribarà enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada