Si Seiligpresung és potser el disc més assequible de la banda de rock còsmic i il·luminat Popol Vuh, potser aquest sigui el més recomanable per entrar-hi perquè, potser no sent tan accessible com aquell, sí que mostra a la banda més prona al rock, decantant la balança que sol equilibrar-lo amb la part més mística i tendent a la divagació musical experimental. Algunes de les peces com Würfelspiel són petites èpiques rock que, sempre ancorades en la mística (en aquest cas maia, que el títol fa referència a dos personatges del llibre del qual la banda va prendre el nom), es despleguen, generoses, sobre improvisacions de guitarra.
Aquí les visions místiques musicals estan un xic més controlades, més emparades per unes estructures més fermes, menys diluïdes, més condensades, i la música flueix per rius menys desbocats, amb aigües més calmes que es deixen navegar amb més placidesa. Per dir-ho d'alguna manera, aquí el camí cap a la il·luminació és menys rocós i tortuós, i s'hi arriba amb més facilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada