Sense pèls a la llengua, la Cecilia li canta, obertament, al suïcidi ("Si no fuera porque alguien me llorará, / Eche de menos mi cuerpo, / Mi manera de mirar... / Si no fuera porque mi amante / Es algo sentimental, / Me mataría mañana sin pensar en ello"), a la por a quedar-se soltera, a l'ecologia, a la infància, o fins i tot a les víctimes de la guerra civil. (Va haver d'enfrontar-se a un judici per la cançó, que no va prosperar perquè ella va excusar-se dient que es referia a la guerra al Yom Kipur, i no a Espanya; a pesar de tot, la cançó va quedar marcada com a "no radiable", condemnada a ser cara B, i a canviar-ne el títol de Un millón de muertos a Un millón de sueños).
Aquí no hi ha cap dels seus himnes (Dama, dama, Un ramito de violetas o Mi querida España), però si una coherència tonal, una cantant que sembla tan sincera i natural que ningú pot deixar d'escoltar-la, confeccionant el que acabaria sent un dels discs més rellevants de la història musical d'Espanya, i escalant fins a la part més alta de les diverses llistes dels millors discs de pop en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada