20 d’agost 2025

Cecilia - 2 (1973)

Cantautora amb ànima de poeta (no ho són tots/es?), la Cecilia (de nom Evangelina Sobredo Galanes) va construir, en poc més que un grapat d'anys de carrera, un corpus musical molt destacable i que va encaixar perfectament amb aquella part d'Espanya que es resistia a pensar que tot allò que succeïa i com succeïa era normal o el que havia de ser. Perquè la veu suau i propera de la Cecilia, amb el seu folk d'arrels li cantava al feminisme, a la mort, a la guerra civil i a tot el que se li posés per davant. També en aquest, el seu segon disc en solitari, un recull de cançons majorment tristes o melancòliques executades amb la vivacitat d'una jove de 23 anys amb les idees molt clares, probablement provinents, per una banda, d'una infància donant tombs pel món a causa de la feina de diplomàtic de son pare, i a la tutela d'una monja nord-americana que s'encarregava de la seva educació (i que la va convèncer d'agafar la guitarra i cantar en públic).

Sense pèls a la llengua, la Cecilia li canta, obertament, al suïcidi ("Si no fuera porque alguien me llorará, / Eche de menos mi cuerpo, / Mi manera de mirar... / Si no fuera porque mi amante / Es algo sentimental, / Me mataría mañana sin pensar en ello"), a la por a quedar-se soltera, a l'ecologia, a la infància, o fins i tot a les víctimes de la guerra civil. (Va haver d'enfrontar-se a un judici per la cançó, que no va prosperar perquè ella va excusar-se dient que es referia a la guerra al Yom Kipur, i no a Espanya; a pesar de tot, la cançó va quedar marcada com a "no radiable", condemnada a ser cara B, i a canviar-ne el títol de Un millón de muertos a Un millón de sueños).

Aquí no hi ha cap dels seus himnes (Dama, dama, Un ramito de violetas o Mi querida España), però si una coherència tonal, una cantant que sembla tan sincera i natural que ningú pot deixar d'escoltar-la, confeccionant el que acabaria sent un dels discs més rellevants de la història musical d'Espanya, i escalant fins a la part més alta de les diverses llistes dels millors discs de pop en castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada