Popol Vuh - Seligpreisung (1973)

Les seligpreisungen són les benaurances recopilades per Mateu i Lluc de boca de Jesús al "sermó de la muntanya". I si, tal com diu la viquipèdia, la paraula "benaurança" que en català ve del grec μακαριος (pronunciat makarios), significa "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques" això és exactament el que proveeix aquest particular àlbum dels Popol Vuh.

Particular, en primer lloc, dins de la discografia de la banda alemanya, doncs el seu corpus està majorment composat de peces molt lliures de rock còsmic amb una tonalitat clarament mística (nogensmenys, aquest àlbum arriba després del seu celebrat i autoexplicatiu Hosianna Mantra), aquest Seligpreisung és un dels discs més accessibles dels Popol Vuh. Allà on les guitarres solen estar estripades i conduïdes per camins força improvisatoris, aquí semblen més controlades, més pensades. Encara més, l'embolcall és menys oriental que en altre casos (Popol Vuh sempre ha jugat amb la balança musical que (des)nivella l'est i l'oest musicals), menys dispers, més concentrat i precís. I tot això li dóna una accessibilitat molt major que la que solem trobar en la resta de la discografia de la banda.

Però particular també, per una altra banda, en si mateix i en general dins la història musical recent perquè, a pesar de ser, com dèiem, un àlbum molt més accessible dins de la seva discografia, un disc com aquest, comparat amb tota la resta de la producció musical del segle XX i XXI roman com un objecte rar, no identificat, impossible d'ubicar amb precisió enlloc, ni musicalment ni temporalment, amb una partitura que no només té fons místic sinó també l'evoca amb la seva execució. Un altre disc, en tot cas, molt interessant des de diverses perspectives, aquest dels Popol Vuh.