Exuberant unificació de les bandes sonores de les dues primeres parts de la trilogia del Coppola, afegint-hi algunes peces noves donat que havia de servir de partitura per a la estrena en televisió del muntatge que les unia.
La orquestració és exageradament potent, ampul·losa i rimbombant, i casa a la perfecció amb les peces incloses, sovint partint d'esquemes clàssics com la tarantel·la, la masurca o el vals, i afegint-li aquell toc amenaçador que necessàriament ha d'acompanyar a una família com la Corleone.
Les composicions de Rota i del Carmine Coppola s'entrellacen i conviuen harmoniosament, recreant ja no només les escenes sinó l'essència d'una història memorable i inesborrable de l'imaginari col·lectiu, una icona cultural de primer nivell que, molt probablement no ho hagués estat de la mateixa forma i amb la mateixa intensitat de no ser pel seu magnífic substrat musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada