Molt arrelats als sons que durant la dècada dels 80 sortien del Regne Unit, els Deacon Blue engiponen un àlbum preciosista de pop-rock que funciona bé sempre i quan un no pretengui que li faci replantejar-se la vida.
Les cançons estan ben llaurades, ben interpretades, són luxoses en arranjaments diversos, i està clar que pretenen donar bon rotllo, cosa que aconsegueixen amb escreix. Potser no va sobrat de singles ni temes memorables (només el Real gone kid va tenir certa rellevància), i potser se li podria tenir en compte que la dècada ja estava acabant i la música estava evolucionant cap a una altra banda. Cert.
Però l'escolta és agradable, i hi ha moments en què un se sent veritablement transportat a una era en què tot semblava més fàcil des de la nostra bombolleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada