És innegable l'impacte popular que la banda va tenir als EUA durant els 80. El seu és un pop-rock molt ben forjat, amb gràcia per conjuntar músics i influències. Alguns dels seus temes van ser singles molt populars arreu, fins i tot a casa nostra. Però aquí, certament, l'impacte cultural va ser més aviat tou, i per això ens costava entendre el gag sàdic però molt ben trobat del Patrick Bateman a l'American Psycho del Bret Easton Ellis (llibre) o la Mary Harron (pel·lícula).
El que ens queda és una música molt divertida, molt competent i sempre per damunt de la mitjana, la qual cosa no implica que aquesta sigui una banda mítica ni memorable, ni que el seu corpus necessiti posar-se en valor. És, simplement, el que és: pop-rock de magnífica factura, fàcil d'enganxar-s'hi i d'escoltar-la, i tan efímera com la voluntat del DJ de seguir punxant-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada