Pulp fiction original soundtrack (1994)

Eclèctica com totes les seves bandes sonores, la de la segona pel·lícula del Quentin Tarantino segueix barrejant diàlegs de la pel·lícula (que alimenten la mitomania al seu voltant) amb peces de procedència diversa. Aquí hi ha el Jungle boogie dels Kool and the Gang, el Let's stay together de l'Al Green, el Son of a preacher man de la Dusty Springfield, una versió del Neil diamond, temes surf... un poti poti que, com sol passar amb les pròpies pel·lícules del Tarantino, són una batedora de referències culturals diverses que aparentment no guarden relació entre elles perquè el director troba la manera de lligar-les, ni que sigui per fils molt fins però explicats amb la convicció de qui creu ser un dels més grans directors de cinema de la història.

A diferència de la de Reservoir dogs (més rodona i coherent) o de la de Kill Bill (més dislocada), la de Pulp fiction condensa diversos temes molt notables per si sols i que, conjuntats d'aquesta manera segueixen semblant, com passa amb totes les bandes sonores de les pel·lícules del Tarantino, com si haguessis engegat la ràdio en alguna emissora revivalista.