- Al Peter Gabriel per ajudar-lo amb els títols de les peces que, indubtablement, difereixen molt dels títols monocords i sempre de sonoritats electròniques a què ens té acostumat Synergy, i que aquí són tan evocatius com potser pretensiosos.
- Al Robert Fripp (guitarrista dels King Crimson) per ensenyar-li a fer servir la tècnica dels loops de cinta.
- I al Marty Scott (productor i arranjador) per... tot.
I és indubtable que el Fast, amb el seu tercer àlbum, ja no només té un nom en el panorama electrònic com perquè li vinguin figures com aquestes a picar a la porta, sinó que mira d'anar més enllà, ser més èpic, més simfònic. Encara no ha trobat, potser, aquella punta d'inspiració natural que l'hauria de portar en posteriors àlbums a unes obres més rodones i reeixides. Però aquest Cords, com TOTS els seus altres treballs, són monuments a l'electrònica, i una que fuig dels trops comuns i els girs comunament acceptats per accedir a sonoritats atrevides i originalíssimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada