Amb un tema principal que ja s'ha convertit en icònic de tot allò que a la resta del món ens recorda a l'Àmèrica del Far West (però també a l'actual, segons com, que tampoc hi ha massa diferència, segons com t'ho miris), però farcida amb peces més incidentals (en què, de tant en tant i de fons, reapareix el leit motiv) i fins i tot alguna sonoritat mexicana (la trama es desenvolupa en una petita població de Mèxic, subjugada per uns malvats que la volen assolar), el resultat és una partitura a l'alçada d'una pel·lícula que roman en el retinari fílmic col·lectiu, i que demostra que els artesans que s'encarregaven de les bandes sonores de les pel·lícules de Hollywood tenen tant de mèrit o més que la resta dels ingredients que va convertir el cinema que d'allà provenia en mític i indispensable per entendre la nostra cultura popular d'avui en dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada