Perquè Little creatures és, un cop més, un àlbum d'allò que alguns en diuen art-pop (etiqueta pretenciosa que pretén titllar de pretenciós una vessant del pop menys trillada, amb interessos més elevats, amb ambició per explorar nous territoris) molt proper a la perfecció, i amb tots els trets distintius que la banda havia anat cultivant any rere any. Hi ha les bases rítmiques sincopades, el fraseig entortolligat del Byrne, les lletres críptiques però benintencionades, un cert aire new wave, però també un cert aire world music, una barreja, en definitiva, de l'eclecticisme creatiu i genial d'una banda irrepetible.
Que el disc tanqui amb un "we're on a road to nowhere / come on inside" ("anem cap enlloc / puja al cotxe") és no només premonitori sinó epitàfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada