Afortunadament, un s'atansa a una banda sonora del James Horner per a una èpica troiana sabent el que s'hi trobarà: metalls ardents, retrunys poderosos, i algunes veus místiques i celestials femenines intercalant-s'hi com per evocar a les muses, o a les deesses, o ves a saber a qui. (En realitat no està fent altra cosa que evocant la nostra construcció cultural d'un període mitificat i endolcit fins l'extenuació).
Si bé cal concedir-li al Horner que no va tenir massa temps per compondre aquesta banda sonora en substitució de la que el Gabriel Yared ja havia fet però que va ser finalment rebutjada, els seus sota, cavall i rei de les seves partitures es poden trobar aquí.
Horner està bregat en mil-i-una composicions per a pel·lícules dels dels 80, molt especialment en pel·lícules de fantasia, ciència ficció i animació d'aventures, així que té tots els trumfos a la mà. I els desplega sabedor que funcionaran. No és res nou, no és memorable ni particularment reveladora o revolucionari, però funciona. O, dit d'una altra manera: funciona, sí, però no deixa cap senyal d'haver passat per les nostres oïdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada